El dia de la Pachamama ( i III)

El sol encara està baix quan arriben al lloc d’on surt l’aigua del rierol. El pare deixa al terra el plat amb la coa fumejant i clava al costat un matxet. En el mateix punt de cada any, marcat per alguna referència natural, comencen el que a ulls de qualsevol profà seria cavar un forat. En realitat, s’està obrint la boca de la Pachamama.

-Mireu! -exclama la mare- s’ha acabat tot el que li vam donar l’any passat. Només s’ha deixat els ossos.

S’ha de vigilar que els gossos no es mengin el que és per a la Pachamama. Il·lustració per Anna Llopis.

Molt poca gent fuma a les comunitats indígenes de la Quebrada de Humahuaca, és un luxe massa car, però també cal acontentar els vicis de la Mare Terra. Cadascun dels presents encen una cigarreta i la clava, amb l’extrem fumejant cap amunt, a la terra que ha quedat acumulada en obrir la boca. Al seu voltant es decora amb serpentines.

Compungits pel fred, els participants van passant de dos en dos agenollats davant de la boca, amb el rostre encarat cap al sol naixent. És en aquesta posició com realitzan les ofrenes. Cal treure’s la gorra i tocar un parell de vegades amb les dues mans el perímetre de la boca, primer sense creuar i després creuant els braços.

-Amb el permís de tots -diu la parella.

-Que sigui bona hora -respon la resta.

Alguns diuen unes paraules en honor a la Pacha i altres també en honor a Déu. El sincretisme religiós és molt gran a causa de la forçosa cristianització de fa segles. Llavors, comencen a omplir l’estómac de la Mare Terra. Una mica de sopa, una mica de la safata de menjar … Cal tenir en compte que en quedi per a les altres parelles. Gots d’aigua, gasosa, licor, chicha de cacauet … Les begudes les aniran preparant els que en aquell moment no estan realitzant l’ofrena, passant-les a la parella agenollada. Finalment, s’ofereixen unes fulles de coca -la fulla sagrada- i uns confetis per decorar, els quals també es deixen caure sobre els caps de la parella.

De dos en dos, els participants van omplint la boca de la Pachamama.

Els últims a passar acaben tota la sopa i el menjar. Tampoc n’ha de sobrar res de la beguda. O bé es beu o s’aboca al terra com a ofrena. La parella que va obrir la boca la torna a tancar arrossegant cap endins les cigarretes. Deixen clavada cap-per-vall una ampolla de vidre -en aquest moment la Mare Terra sembla una autèntica beguda- i es deixan caure més confetis i serpentines.

Un cop la cerimònia ja ha estat repetida en els tres llocs especials escollits, la família convida a un gran dinar a qui vulgui compartir amb ells. Es serveixen els mateixos plats que abans se li han donat a la Pachamama. És el moment de trencar la solemnitat i tornar a la vida mundana: rialles, crits i més enrenou. Aquesta nit, la família agafarà el son amb facilitat.

El dia de la Pachamama (II)

Són poc més de les sis del matí i ja està tot a punt. L’intens fred encara ho és més pel record dels inusuals 20 graus sota zero de fa tot just una setmana, quan les canonades es van gelar i es va haver d’anar amunt i avall amb galledes plenes d’aigua de la sèquia. La família, els pares i els tres fills -de 4, 13 i 17 anys d’edat- han sortit de casa per començar la celebració. Només falta la Lucia*, la filla gran, que no ha pogut venir perquè ara viu a Salta on estudia a la Universitat. Van tots tan tapats que amb prou feines deixen veure els seus ulls.

Encara no s’han iniciat les ofrenes però ja estan cansats. Sobretot els pares, els quals no han de dormir la nit anterior al dia de la Pachamama. De totes formes no queda massa temps per dormir aquesta nit, ja que hi ha molt a cuinar a la Pacha perquè estigui bé contenta. Tamals, mote, la chicha etc. També part de la carn de les dues cabres que van ser sacrificades fa pocs dies, les quals seran aliment de la família durant gairebé tot un any.

La nit ha estat llarga cuinant les ofrenes per a la Pachamama. Il·lustració per Anna Llopis.

Com cada 1 d’agost, repetiran la cerimònia en tres llocs significatius. La primera d’elles tindrà lloc allà on neix l’aigua que arriba a la sèquia, la qual els dóna de beure i rega els seus camps de conreu. Després, es farà al corral on ja estan tancats els toros que han llogat per a la imminent sembra. Finalment, es repetirà al pati de la casa, el lloc on viuen junts. Després de realitzar les ofrenes a cada lloc, tornaran a casa per buscar més menjar i beguda, ja que no s’ha de escatimar per a la Pacha i cada vegada s’acaba tot el que es porta.

Per fi es posen en marxa. Les aigües neixen 1 quilòmetre més enllà, seguint el rierol que en aquesta època està gairebé sec. Cal sortir en fila d’un. El primer, el pare, porta un plat de metall subjecte per una nansa en el qual es crema coa, un yuyo o arbust de la zona. Enrere van els plats de menjar i finalment les begudes. Les normes diuen que un cop se surt ja no es pot tornar però el Máximo, el fill gran, sembla que s’ha oblidat alguna cosa i torna corrent sobre els seus passos. Els seus pares prefereixen no mirar enrere i seguir endavant, ja se sap que no val la pena discutir amb la joventut.

La família es dirigeix cap el primer lloc escollit per a la celebració.

*Els noms són ficticis i les edats aproximades per privacitat.

El dia de la Pachamama (I)

A les regions andines que un dia van formar part del Imperi Inca, és a dir, des de l’Equador al nord de Xile i nord-oest d’Argentina, la mare natura és coneguda amb el nom de Pachamama.

Pachamama és una paraula bonica. El seu significat i etimologia ens recorden que tots formem part del mateix lloc i que tots procedim del mateix. En quítxua i aimara, Pacha significa Terra en un sentit ampli que inclou Món i Natura. És l’entorn que ens envolta i ens dóna suport per a la vida. Mama significa mare, com en gairebé totes les llengües del món, ja que aquestes són les síl·labes més fàcils de pronunciar per a qualsevol humà que estigui aprenent a parlar mentre que qualsevol mare del món està disposada a creure que és a ella a qui van dirigides.

En aquests llocs dels Andes, és molt important retre el culte que es mereix a la Pacha. Ella té el poder de decidir que un any sigui bo o dolent en collites i que vagi bé o no amb els animals, per tant, que un any els membres d’una família puguin omplir els seus estómacs o no. Per això, se la té present cada dia però especialment en el mes de la sembra, quan se celebra un dia en el seu homenatge.

Durant el mes de la sembra la Pachamama està més present que mai.

Cada casa, cada família té una forma una mica diferent de celebrar el dia de la Pachamama. Quan va arribar el conqueridor espanyol, aquest va prohibir qualsevol forma de manifestació religiosa o espiritual que no fos la cristiana. No obstant això, la importància que se li atorga a la mamita Terra és tal que el seu dia es va seguir celebrant de la manera com es va poder. D’amagat, degut a la por a les represàlies dels espanyols, cada llar es va adaptar com millor va saber. Alguns van passar a cuinar les ofrenes de menjar a la nit, amb el propòsit que el fum sortint per la xemeneia no es convertís en delator. Altres van preferir cuinar poc i realitzar tota la cerimònia de portes endins. Aquests canvis, forçosos en un principi, poc a poc van esdevenir tradició, passant de rebesavis a besavis fins que en l’actualitat s’han convertit en el ritual “normal” de la festa per a cada casa.

A la següent entrada, tindrem la sort d’assistir a una d’aquestes celebracions. Concretament a la que realitza una família d’una comunitat indígena que resideix a la Quebrada de Humahuaca, a Jujuy, on el dia de la Pachamama és el primer d’agost. Com hem vist, aquesta contindrà elements comuns amb altres celebracions del dia de la Pacha però també particularitats concretes de la família.

Paissatge de la Quebrada de Humahuaca, on a la propera entrada assistirem a la celebració del dia de la Pachamama.