Gorom-Gorom i la vida inabastable

Gorom-Gorom es troba ubicada a la cantonada nord de Burkina Faso. Allà on el país és colpejat in-extremis pel cinturó del Sahel, el qual acompanya la transcisió del desert del Sàhara a la sabana i s’estén des del Oceà Atlàntic al Mar Roig. El seu nom, en una de les llengües Songhai, significa “Seiem. Anem a seure”. Suposadament, això és el que es van dir dos germans que fa uns quants segles viatjaven per aquesta zona.

I tant que venen ganes de seure un cop s’arriba a Gorom-Gorom! Està unida per 56 km de ruta a Dori, però aquests es troben en tan mal estat que el trajecte pot durar fins a dues esgotadores i caloroses hores (prop dels 50 graus a l’estiu). El millor que un pot fer en baixar és, realment, seure una bona estona a la primera ombra que es pugui aconseguir per preparar l’esperit i disposar-lo a conèixer un dels mercats més animats d’aquesta part d’Àfrica.

A Gorom-Gorom s’ha d’arribar dijous, dia del mercat, ja que és aleshores quan es converteix en un centre de gravetat que atrau persones provinents de tots els punts propers i no tan propers. Gorom-Gorom es converteix en una barreja d’un munt de grups ètnics, individus que porten als seus gens una apassionant història de l’Àfrica Occidental. Els esvelts Fulani arriben per vendre el seu bestiar, els Tuareg vinguts del desert, els seus ex-esclaus (o per desgràcia no tan ex) Belles, els Songhai …

Mercat de Gorom-Gorom

Venda de ramat al mercat de Gorom-Gorom

En aquestes situacions és quan de sobte em fa tanta ràbia que una vida sigui tan curta. En tan poc temps es fa impossible conèixer tantes coses. Al mercat de Gorom-Gorom és possible anar tirant d’un fil infinit que ofereix cada vegada més sorpreses. Parlant dels Songhai podem conèixer el que fou el seu imperi, el més gran que l’Àfrica Occidental hagi albergat. Des d’aquí ens podem concentrar en la seva capital, Gao, en una part remota de l’actual Mali. Gao és a prop de Timbuktu, llegendària com a punt de trobada entre cultures. Dels Tuareg a l’impressionant Sàhara. Dels Fulani a l’estètica africana. I dins de cada un dels presents al mercat una vida igual d’infinita. Però en algun moment cal adonar-se de quina és la realitat. S’ha de viure la vida aprofitant el infinitesimal que se’ns descobreix, acceptant que les ànsies només disminueixen aquesta petita porció del pastís deliciós que tastem. Fugir de les traïdores presses per ocupar-se dels minuts i deixar que siguin ells els que s’ocupin de les hores. Tal com vaig llegir en algun lloc que no recordo, potser és que ho vaig fer amb poc temps.

La banca ètica (i II)

La primera impressió que un pot tenir en escoltar l’expressió “Banca Ètica” és la d’haver-se topat amb un exemplar d’oxímoron, aquest curiós animal de la família de les figures literàries que consisteix a unir dos conceptes oposats en una sola expressió, com els indiscutibles “Intel·ligència militar” o “Seguretat nuclear”. Però resulta que aquesta aparent contradicció no ho és tant en realitat.

La banca ètica és un subconjunt dins del més ampli món de les finances ètiques que està format per diferents tipus d’entitats. Aquestes tenen en comú que, a l’hora de concedir un préstec o invertir en un projecte, no és només la rendibilitat econòmica el factor que determina la seva participació sinó que també ho és la rendibilitat social. És a dir, només es consideren iniciatives que resultin en un benefici per a les persones o el medi ambient.

Com es decideix què és èticament acceptable i què no ho és? Aquestes entitats solen tenir una sèrie de criteris tant negatius com positius que s’apliquen als projectes i a les organitzacions sol·licitants. Els criteris negatius indiquen en quins sectors o comportaments no es pot col·laborar: indústria armamentista, explotació laboral, tabaqueres, etc. Els criteris positius obliguen, a més, a una certa orientació que sigui beneficiosa per a la societat: creació d’ocupació, ajuda a minories, promoció cultural, etc. En les finances ètiques és de vital importància la transparència, per això la informació sobre la destinació dels fons de l’entitat sol ser fàcilment accessible, cosa que contrasta amb els obscurs laberints pels quals es mou la banca convencional.

Si volem que els nostres diners pensin com nosaltres, tenim diverses opcions financeres de les que podem formar part. Parlant de l’Estat Espanyol, la bona notícia és que Triodos Bank ens ofereix tots els serveis necessaris per oblidar-nos ja mateix i totalment de la banca convencional (si parlem del que és realment necessari, i no per exemple de plans de pensions o similars). En aquest banc podem contractar comptes corrents, dipòsits i una targeta de dèbit amb la qual podem treure diners sense comissió des de qualsevol caixer de la xarxa Servired. Triodos Bank va ser fundat fa 31 anys a Holanda i va arribar a Espanya el 2004. A més d’aquests dos països, té sucursals a Bèlgica, Regne Unit i Alemanya. És impressionant consultar la secció sobre transparència a la seva pàgina web, on apareixen tots els projectes finançats. Algú coneix alguna cosa així en altres tipus de bancs?

Hi ha moltes altres entitats però parlaré només de tres més. La Fundació Fiare, la qual ofereix diversos dipòsits d’estalvi, va ser fundada el 2003 i es recolza en l’entitat italiana Banca Popolare Etica. També és increïble el seu apartat de transparència, que detalla cada euro invertit. A la cooperativa Coop57 es pot dipositar un mínim de 300 euros recuperables amb un interès al cap d’un any. En realitzar el dipòsit s’entra a formar part de la cooperativa com a soci, de manera que s’adquireix poder de decisió en les seves assemblees. Finalment, la internacional Oikocredit està centrada en projectes d’ajuda al desenvolupament. Encara que d’origen religiós, aquest és un factor que no es té en compte a l’hora de prendre les decisions econòmiques.

N’hi ha moltes més i per a tots els gustos. Grans i petites. Centrades en inversions per a projectes locals, en microcrèdits per al desenvolupament, amb especial sensibilitat pel medi ambient… Com no acabaria mai, acabo d’obrir aquesta pàgina a la Viquipèdia amb una comparativa sobre les finances ètiques a Espanya, amb la idea que poc a poc es vagi completant. El primer pas és la informació, després hem de desenvolupar la convicció per, finalment, accionar un canvi en la nostra vida financera.