Gorom-Gorom es troba ubicada a la cantonada nord de Burkina Faso. Allà on el país és colpejat in-extremis pel cinturó del Sahel, el qual acompanya la transcisió del desert del Sàhara a la sabana i s’estén des del Oceà Atlàntic al Mar Roig. El seu nom, en una de les llengües Songhai, significa “Seiem. Anem a seure”. Suposadament, això és el que es van dir dos germans que fa uns quants segles viatjaven per aquesta zona.
I tant que venen ganes de seure un cop s’arriba a Gorom-Gorom! Està unida per 56 km de ruta a Dori, però aquests es troben en tan mal estat que el trajecte pot durar fins a dues esgotadores i caloroses hores (prop dels 50 graus a l’estiu). El millor que un pot fer en baixar és, realment, seure una bona estona a la primera ombra que es pugui aconseguir per preparar l’esperit i disposar-lo a conèixer un dels mercats més animats d’aquesta part d’Àfrica.
A Gorom-Gorom s’ha d’arribar dijous, dia del mercat, ja que és aleshores quan es converteix en un centre de gravetat que atrau persones provinents de tots els punts propers i no tan propers. Gorom-Gorom es converteix en una barreja d’un munt de grups ètnics, individus que porten als seus gens una apassionant història de l’Àfrica Occidental. Els esvelts Fulani arriben per vendre el seu bestiar, els Tuareg vinguts del desert, els seus ex-esclaus (o per desgràcia no tan ex) Belles, els Songhai …
Mercat de Gorom-Gorom
Venda de ramat al mercat de Gorom-Gorom
En aquestes situacions és quan de sobte em fa tanta ràbia que una vida sigui tan curta. En tan poc temps es fa impossible conèixer tantes coses. Al mercat de Gorom-Gorom és possible anar tirant d’un fil infinit que ofereix cada vegada més sorpreses. Parlant dels Songhai podem conèixer el que fou el seu imperi, el més gran que l’Àfrica Occidental hagi albergat. Des d’aquí ens podem concentrar en la seva capital, Gao, en una part remota de l’actual Mali. Gao és a prop de Timbuktu, llegendària com a punt de trobada entre cultures. Dels Tuareg a l’impressionant Sàhara. Dels Fulani a l’estètica africana. I dins de cada un dels presents al mercat una vida igual d’infinita. Però en algun moment cal adonar-se de quina és la realitat. S’ha de viure la vida aprofitant el infinitesimal que se’ns descobreix, acceptant que les ànsies només disminueixen aquesta petita porció del pastís deliciós que tastem. Fugir de les traïdores presses per ocupar-se dels minuts i deixar que siguin ells els que s’ocupin de les hores. Tal com vaig llegir en algun lloc que no recordo, potser és que ho vaig fer amb poc temps.