Camells a l’Havana

Vaig tenir la sort de conèixer Cuba abans que els camells s’extingissin de l’Havana. Això va ser no fa molt de temps, el 2008, i fins aquell moment era d’allò més normal contemplar una d’aquestes enormes bèsties de dues gepes passejar-se pels carrers propers al Capitoli. Estic parlant, és clar, de les gegantines moles de ferro que, durant més de deu anys, van ser utilitzades com transport urbà per milers d’havaners en els seus quefers diaris.

És evident el perquè els habitants de l’illa van batejar així al geperut prodigi, monstre de Frankenstein de les espècies del motor, format per dues guaguas (autobusos) de l’època soviètica soldades pel centre i remolcades per la cabina d’un camió. Els primers camells van anar poblant Cuba a principis dels 90. La caiguda de l’URSS, el seu principal soci comercial i proveïdor de petroli a preus preferents, va obligar al Partit Comunista a idear formes eficients per a transportar les persones cap i des dels centres de producció.

Un camell a l’Havana.

Tot i que tan sols amb uns 60 seients, una mica de voluntat fa possible que dins d’un metrobus -aquest és el seu nom oficial- puguin arribar a embotir-se 400 persones. 18 rodes, 17 metres de longitud i 30 tones de pes, converteixen el camell en un colós que avança sotmetent al terreny que se li posa sota. No obstant això, 400 persones i les seves respectives respiracions i sudoracions, inevitables en un clima tropical, impliquen que viatjar-hi no sigui una experiència relaxant. Una dita famosa a l’illa afirma que viatjar en camell és com la pel.lícula del dissabte a la nit: amb sexe (poc espai és igual a molt frec), violència i llenguatge per a adults (ja que és fàcil perdre la paciència en l’intent d’arribar fins a la porta de sortida).

La quantiat de persones que poden arribar a entrar en un camell desafia les lleis de la física.

Els nous socis comercials de Cuba li han donat un petit respir en les seves necessitats de mobilitat. Milers de flamants autobusos Yutong arribats des de la Xina, van substituir els camells com a mitjà de transport urbà a l’Havana. Però un tot terreny així no es pot rebutjar tan fàcilment, així que va ser enviat a les províncies per a què encara avui continuïn solucionant problemes infatigablement. Des de llavors no he tornat al país, però hi ha qui diu que el ramat dels Yutong està començant a notar els estralls del tròpic i dels sots de la carretera. Poc a poc, la seva població s’estaria veient delmada. Qui sap què més pot oferir l’aventura del transport urbà que viuen diàriament els havaners.